Primera sortida Post-tendinitis. A Orrius. On sino?

Una rotura fibrilar al panxell fa mal però una tendinitits al genoll....
En canvi una rotura fibrilar et deixa 8 setmanes fora de joc i una tendinitis només 2... serà perquè és la meva primera tendinitis? serà perquè la rotura fibrilar no es pot medicar i la tendinitis si (i molt)?

Està clar que això de MTB + Running està impactant en el meu cos... caldrà regular millor el tema running (és a dir, anar més a poc a poc del que m'agradaria...)

Sigui com sigui després de superar la meva primera (i espero que última) tendinitis al genoll, aquest matí, més sol que un mussol i a la poc catòlica hora de les 12:10 del ja quasi migdia, he sortit a provar sensacions... "comença suau" em va dir el metge...

I au, un tranquil·líssim Camí de Ruidemeia amunt, variant del corriol, per allò de provar el genoll en diferents tipus d'esforç, i cap a un Òrrius que ja ha començat a engalanar-se pel Pesebre Vivent d'aquest Nadal.



Després de la coke de rigor, pujada a la pista que connecta Sant Bartomeu amb la pista de la Serralada Costero-Litoral, direcció Mútua i per baixar ràpid que se'm feia tard, anava a agafar el corriol "vertical" que hi havia just on el rètol de "Benvinguts al Parc..."  i dic "hi havia" perquè és un dels corriols que han passat a millor vida víctima de les excavadores...

Sovint es diu que aquestes pistes a partir de corriols les obren per deixar pas als bombers en cas d'incendi....  però en aquest cas, és tan vertical la pista que ja m'agradaria veure a mi pujar per aquí un camió dels bombers, ja...  ni que fos amb tracció a les 4 rodes...

En fi... foto d'Orrius per al record.



Parada de Ponsèties a la Plaça d'Òrrius







































Jordi... et vas dur la bici a  València?

El Corredor encara hi és al seu lloc.

Aquest matí l'Andreu i la Maria han fet carretera... i en Xevi... uhmmmm on era el Xevi?... així que "els papes"... en Jordi i jo, RMR, quedem a Mataró, al Parc Central, per fer un Corredor pujant per Santa Mònica.

Ni recordo la darrera vegada que vaig enfilar per Santa Mònica amunt... la idea (em sap greu Jordi), era evitar les piscines de fang que hi per sobre del pou del Glaç, abans de començar a pujar cap a can Rupit...
Així que apa, Cinc Cènies, Llavaneres, Font de la LLorita i pista cap amunt amb la calma que presa no en tenim, i molta força tampoc, je je...

Es nota que acaba de ploure, però es puja molt bé  i anem fent, xino xano però d'una tirada, fins el Corredor mateix (foto).

Allà una cocacoleta ràpida a la terrasseta que, contra-pronòstic, ha sortit el sol. I quan portem dos minuts asseguts apareix el Tomàs, més sol que un mussol... ens saludem (té tanta presa que ni es fuma un dels seus llegendaris puritos), a vore si al Nadal fem una quedada... ciaoooo..

I res, se'n va el Tomàs, ens acabem la coke i cap avall... per on baixem?
Ja ja ja a... corriol lateral de la pista i avall que fa baixada fins a can Bordoi...
Baixada sense història, la caiguda "tonta" del Jordi de cada sortida, creuem pista, baixem per l'esquerra, tram de pista i recuperem corriol a l'esquerra de la balena, fins la casa de colònies que, antipàtics, ens han tallat el pas fins can Bordoi tirant-nos cap la pista que ara ja és asfalt.

I és clar, iaia (dragon khan).
Quasi ens perdem però al final la fem bona. Avui especialment espectacular gràcies a la pel·lícula de fang que feia que las bicis rellisquessin com mai... a trams sembalva que duia patins a les rodes...

I des de Dosrius, no hi ha més remei, avall per la riera. Ens saltem el corriol del Dani perquè no sabem si ja es pot passar, així que... per la riera que en un algun punt era rio i fins i tot ens ha obligat a ciclar uns metres per l'aigua...

Ens esperavem una merdata de riera i encara hem tingut sort perquè estava molt ciclable... tret d'un parell de trams que ni en quad...  però bé... "riera superada". Ha estat el peatge a la divertidíssima baixada per l'iaia :)

Al final, poc menys de 40 km. Poc menys de 800 m d'acumulada. No està mal tenint en compte que vinc de quasi dos mesos en "dique seco"...

La setmana vinent, més i millor.

Incursió en territori enemic

Aquest matí ha estat un dia per al record.

Els repicabikes hem fet una incursió al territori enemic: ens hen fet un voleio en Quad, a Folgar de la Selva.
He aqui la prova.
(Jo, per dignitat bttera, no surto a les fotos, je je )

Aiiiiii el món del motor.....

Som-hi !

"Han cantat a dues veus, sis llunes platejades"

Segons sortida de la temporada:

En Xevi (que vol fer la Tracks del Diable), el Jordi (que vol fer la Pedals de Lava al desembre del 2012) i jo: RMR.

Pujada tranquil·la a Òrrius pel camí dels ocells (Bernat de Ruidemaia), d'Òrrius a la pista de la serralada directe amunt. I a Cèllecs (antena) desde Sant Bartomeu.

Baixada fins a la pista. Tombem cap a Parpers, estones de gr92, pugem a Sant Carles (com es diu aquesta urbanització?) i baixem per un corriol a estones molt tècnic que ens porta pràcticament fins a Bell Racó.

I au, reiera aball cap a casa. La setmana vinent, més i millor.

Som-hi !







I com a mostra una foto de l'antena de Cèllecs:

"Han cantat a dues veus, sis llunes platejades"

Volta al revés

Ruta entre setmana un tant peculiar en el sentit invers en el que solem sortir el Miquel i jo:

Argentona-> Corriol dels dipòsits fins la Pista de la Serralada -> Pujada a La Mútua -> pista fins Sant Bartomeu -> Gr fins Jabalí d'Or -> Pujada i baixada a San Carles i cap a Argentona de nou a fer un café al "Centro".

Avui estrenem càmara de fotos pq l'anterior....

A vore:



I un parell de fotos per recordar l'estrena de la càmara més que la sortida :-)

Halloween Bike :P

En Miquel amb Mataró al fons.

RMR a l'ermita de S. Bartomeu (s. XI)

I l'IBp Index:

Volta al revés

D'AiguaFreda a CollFormic, amb tota la calma del món.

Després de postposar-lo no sé quantes vegades per no sé quantes raons, finalment ahir es van donar les circumstàcies.

A les 09:00 (nou i escaig per alguns, je je...) a AiguaFreda, endavant la casa Consistorial, al solete.

La idea: AiguaFreda, Coll Formic, Pla de la Calma i Gr5 directe entre pedres fins AiguaFreda. I a pesar d'algun dubte: tal qual.

Nota: El JuanK, de Zonebtt em recorda que aquesta ruta ja l'havíem fet als temps dels BttArrastras. I sí, de fet, recordava molts trams... va ser el dia que vaig estrenar la meva Giant. Al final d'aques report, republico la presentació de fotos d'aquella sortida. Gràcies JuanK.


Com sempre, el millor, fer una ullada al track:




En Jordi, el Xevi, l'Andreu, la Maria i jo, RMR.

Veniem preparats per una jornada èpica de patiment i cansament, però no: tot el contrari.

Una pujada sostinguda, supertranquil·la per una pista facilona que puja fen "esses" i et deixa anar veient l'alçada que vas agafant...

El guardià de les màquines

El Jordi reflexionant sobre les opos

La foto "de la casa" d'avui.

Na Maria.

Autoretrat (contra el Xevi) :-P

A AiguaFreda, pel primer tram tot ell a l'ombra, una rasca del copón que ja ens feia patir.... ai ai ai a mida que anem agafant alçada... però no: a l apoquet estona arribem al sol i amb sol tirem fins adalt. Un dia magnífica, molt clar i net. Només a dalt unes rafaguetes glaçadetes entre CollFormic i per tot el Pla de la calma, però res de l'altre món.

I res, arribem a CollFormic sencers, fem un cafetó, descasem una miqueta i, au, a tirar milles.

La Maria al Coll Formic 1145 m

El Pla de la Calma una mica antipàtic pel vent lateral i fred, però quan comencem a baixar desapareix i fem un descens ràpid ràpid per una pista en perfecte estat.

El Jordi, a un revolt entre el Pla de la Calma i el Gr5

L'Andreu, entre el Pla de la calma i el GR5

En Xevi, entre el Pla de la calma i el GR5

Na Maria, entre el Pla de la calma i el GR5

Quan la pista es torna asfalt, agafem el GR5 a la dreta i ja no el deixem fins pràcticament Aiguafreda.  El Gr 5 és un corriol superpedragós, molt tècnic i a petits trams impracticable, però molt molt molt molt divertit de baixar a pinyón (allà on es pot, és clar). Al Maresme no en tenim d'aquesta mena de corriols tan tan tècnics i tan tan pedragosos...

De tant en tant valñ la pena regalar-se und escens d'aquesta mena, oi?

I llestos, amb només una aterrada suau de l'Andreu, arribem a AiguaFreda una mica sorpresos de tan fàcil que ha resultat... i pensant en Pirineus...

Alguna proposta?

Deixo l'IBP del EtrexVista (que sí sembla fiable)

Som-hi !

RMR

AiguaFreda, Coll Formic, Pla de la Calma, GR5 AiguaFreda

Aquestes són les fotos de la mateixa sortida, amb els BttArrastras, del 21 de febrer del 2009.

21 02 2009 Bttarrastras Collformic

View more presentations from rtome.

Sortida InterSetmanal de rigor

Sortida de rigor, amb el Miquel, per estirar ses cames a mitja setmana.

Argentona, Sant Carles, Jabalí d'Or, Gr fins a Sant Bartomeu, Òrrius i Camí de Ruidameia cap a casa.

Una estoneta tranquil·la i maca.

Una vegada més comprovem com s'obren pas les pistes per llocs on abans no hi havia ni un trist corriol. Això succeix des de la nevada de març de l'any passat.

Realment serà necessària una destroça així?

Avís de (més) treballs Forestals

Això era el corriol d'abans: ara una pista.

I aquesta pista és nova de trinca i la fan on abans no havia ni un corriolet.

Impossible passar pels treballas forestals.

Vista d'Òrrius all fons. Des del Gr 92

Som-hi !

Argentona-Dosrius-Orrius

Aquesta vegada el dia de sortida-passejada per trencar la setmana va ser dimecres (enlloc de dijous) i a banda de l'incombustible Miquel, aquest dimecres comptaven amb l'Esther, de DosRius.


Vam començar malament la tarda: quan vaig arribar al garatge del Miquel duia la roda del darrera punxada (diumenge vaig punxar la del devant). Sort que en Miquel és un crack de la mecànica i va solucionar la qüestió en un "pim pam aquí no ha passat res".

I au, cap a DosRius a trobar-nos amb l'Esther. Entre que arriba i no arriba, tallat express per entrar en calor. Planning?

Ok, farem una ruta híbrida: una mica de pista amb alguns corriols perquè l'Esther es faci una mica la idea de diferents registres del btt.

Com sempre, el millor fer-li una ullada al track.



Sortim de DosRius pel "Corriol del Dani" que vaig conèixer tot just diumenge i ens deixa a l'alçada de la Protectora d'animals.

Des de la protectora riera avall fins la cruïlla de Ruidameia, i cap a munt per la pista: pel camí dels ocells.
El segon corriol a l'esquerra, versió curta, tot just per estalviar-nos la primera  pujada forta.

Camí a munt fins a a Òrrius i descanset al bar de la piscina.
A la piscina faig una ullada a les fotos. Avui especialment xungues... m'he descuidat al càmara a casa i tiro de mòbil :-(

L'Esther sortint del "Corriol del Dani"

Foto clàssica a repicabikes :-) ara amb l'Esther al fons

L'Esther pujant pel camí de Ruidemeia

En Miquel sortint del "Corriol del Dani"

Per tornar pugem fins l'entrada d'Òrrius que puja dels 4 rellotges. Pugem l'urbanització i des d'allà enfilem un corriol que planeja una estoneta i acaba baixanat de cap (i de cop) fins a la pista, a l'alçada de la cadena.

I rai, camí avall i cap a casa que amb la tonteria se'ns ha fet una mica tard i fosqueja.

50 km, 1350 m d'alçada acumulada, IBP 99AA

Avui ha estat una sortida ben estranya.
La idea era baixar a Vallgorguina i pujar per la pista del Corredor, però al final ...

Ens hem trobat a Argentona el Jordi, el Xevi, el Dani (que també va sortir ahir amb els zonebtt) i jo, RMR.

Teniem al cap rodar pistes per anar assajant Monegros, però algun que altre corriolet no l'hem pogut evitar.

La ruta:

• Argentona can Bruguera (pista avorrida)
• Can Bruguera Creu de Rupit i amunt fins el camí dels misteris (no arribem al Corredor) i que embasta amb un tram de gr92
• Al final del tram topem amb la pista de can Bordoi fins que reconeixem una altre tram de corrriol pel que ficar-nos.
• Can Bordoi cap al Dragon Khan i au, cap avall.
• De Dosrius a Argentona un bon tram evitant la reiera per un corriol que batejarem com "El corriol del Dani".
• Abans d'arribar a Argentona, enfilem cap a Òrrius a fer una coke i ja sí... és migdia i ens retirem cap casa.

Xevi i Dani a la solana de la Creu de Rupit, amb el MontNegre al fons

Xevi natejant les ulleres a l'entrada del Dragon Khan

Yes, we can

En Jordi avui tenia un compromís i a Can Bruguera ja ha girat cua cap a Mataró.
En Xevi tenia gana :-) i després del Dragon Khan ha tirat cap a casa, així que a Òrrius hem acabat pujant el Dani, fort com un brau, i jo (sense comentaris, je je...)

Al final uns 50 km, entres 1350m. i 1700m d'alçada acumulada (segons les fonts), que bé, tampoc està del tot malament.

Una vegada més, doble track, amb el FR305 (que enregistra masses punts) i amb l'Etrex Vista (que quadra els IBP's).

FR305 (vermell) vs Etrex Vista (blau)

Pujant entre Argentona, Òrrius i el castell de Burriach

Dijous passat va ser dia de sortida breu, com sempre, per trencar la setmana. Però en Miquel estava valent je je... i enlloc d'anar a fer el café a Canyamars, ens va donar per embastar pujada rera pujada.

Miquel amb Burriac al fons

Specialized vs Giant

Al final, una bona estoneta (dues horetes) de pujades entre Argentona, Òrrius i Burriach.



I, com encara estic en plena investigació del FR 305, vaig fer dos enregistraments de track, una amb el FR305 i una altra amb el Etrex Vista.
A l'hora de caluclar l'IBP, el FR 305 continua fent la guitza. Tot sembla apuntar que enregistra masses punts per kilòmetre.

En fi... "play again"

Aquí us deixo la comparativa de l'IBP enrte els dos tracks (FR305 vs Etrex Vista)

FR305 (blau)  vs Etrex VIsta (vermell)

Començant a mirar a Monegros.

Pensant ja en rodar més km dels que fem cada cap de setmana, per encarar la marató de Los Monegros amb certes garanties, avui tocava voltar una mica més.

Al final Jordi i jo, RMR sortiem des d'Argentona tocades les 09.00, que no és cosa de mantinar en excés durant el cap de setmana, je je...

Les bicis a punt, un dia primaveral en ple febrer.... amunt !


Ruta rodoneta:



Argentona, Cruïlla 10020, Can Bruguera, Font del Mal Pas i barreta  a la solana de la Creu de Rupit on aprofitem per la foto de rigor.

De la Creu de Rupit cap el Coll de la Ferradura enfilant els darrers km de la Montalbike 2011 que ens baixen, per un parell de tandes de corriols high quality fins a Sant Vicenç de Montalt.

En Jordi i RMR a la solana de la Creu de Rupit

El Montnegre des de la Creu de Rupit

En Jordi ha de tirar cap a casa així que baixem a nivell de mar i rodem fins a Llavaneres o ens separem: ell cap a Les cinc sènies i jo, que encara tinc una estona,de nou cap a munt: Font de la LLorita (que per cert... està molt arreglada!  Feia molt de temps que no passava per aquí!), Pujada de Santa Mònica, Font del Mal Pas, Creu de Rupit (again) i ara sí... ja toca baixar i tiro cap a Canyamars pel Pou de Glaç... mala elecció perquè hi ha trams de fang, fang i més fang.... però... al menys era de baixada :-)


En definitiva, una sortideta una mica més llarga del que solem fer els diumenges (sorten 54 km)  i amb un IBP Índex que s'ha disparat fins el 251 DB !!!
Està clar que distorsiona per algun lloc, però per on?

Bé, mentre en Joan de l'IBP troba una resposta, no em queda una altra que ignorar una mica el número resultant... però m'agrada disposar del càlcul, així que, de moment, continuaré treient-lo.



Contrastant el track amb "Sport Track" les alcades són 1896 m. de pujada per 1888 m. de baixada enlloc dels 2779/2780 que indica l'IBP.

En fi... ja ho trobarem.

IBP Distorsionat (encara no sé com evitar-ho)

I la setmana vinent... Montseny?

A vore.

A soles amb una Lefty.

Amb els repicabikes desperdigats a curses vàries, sense haver aconseguit quadrat res amb zonebtt (no sortia ningú avui?), recuperat d'una contractura per la via ràpida a base de "punció seca", amb mal temps, i sense bici pròpia, la jornada no prometia gaire.

Però... SBR em va deixar dissabte al vespre, una bici de substitució: una Cannondale rígida amb una lefty... i és clar, s'imposava una passejada per provar-la. Sempre m'han cridat l'atenció aquests amortidors d'un sol braç.


Les primeres impressions encara per Argentona... ai ai ai...
Acostumat a una enduro amb manillar de doble alçada, aquesta Cannondelle, rally total, amb manillar pla i pel meu gust molt baix, m'obligava a una postura quasi com de bici de carretera i tenia la impressió de que era més curta entre eixos que la meva Giant. Total, que anava com encongit.

La volta: Argentona -> Òrrius -> Sant Bartomeu -> Cèllecs -> Òrrius -> Argentona (veure track)

Un passeig completet per pistes i corriols de tots tipus i desnivells, i a trams, moooolt de fang. Ideal per provar una bici "nova".

El dubte obligat:
Es condueix com qualsevol altre mountain bike?
Sí: en cap moment es té la sensació (perquè no passa) que la bici se te'n vagi cap a la dreta, o que pesi més de l'esquerra... no: la conducció és idèntica en aquest sentit a una bici amb amortidor convencional.

La Lefty encarant el corriol de Ruidameia

El pilot de proves :-)

Punt fort
El bloquejador funciona a la perfecció: deixa l'amortidor totalment bloquejat: sense joc: com si no en duguessis.

Pujar amb aquesta lefty bloquejada és com pujar amb una rígida total: quina diferència! Les pujades es veuen d'una altra manera.

Punts febles
Cal deixar anar el puny del manillar per accionar-lo.
Desmuntar la roda d'endavant no es tan fàcil i ràpid com una convencional, i això, per ficar-la al cotxe, és cabdal.

Mirador sobre el Vallés (pujada a Cèllecs)

From Cèllecs. Foto obligada.

Per altra banda l'amortidor anava super tou amb un rebot molt suau.
Per pujar (amb l'amortidor bloquejat), fantàstica aquesta bici, ara, per baixar la cosa canvia una mica i depen de per on i com baixis. Les pistes genial, la lefty respon perfecta i l'amortidor s'ho menja tot aportant un confort sorprenent.

En canvi les baixades tècniques per corriols empredregats... no va tant bé: massa recorregut i massa tou, sense prou rebot que et tregui la roda dels clots, fa que per a desnivells importants i tècnics aquesta lefty no sigui la millor opció. Tampoc no ajuda, és clar que estigui muntada en una geometria rally enlloc de en una una enduro. la diferència és important.


En fi, que el que prometia una jornada una mica avorrida, s'ha convertit en uan molt entretinguda sortida de provatures amb un IBP 88, que no està del tot malament.

M'ha agradat això de sortir amb una mountain (tan) diferent de a meva. A vore quina serà la següent !

Au!

Salut i Mountain Bike.

Com descargar el track de un Garmin FR 305 i dur-lo a Wikilocs

El FR 305 ve amb el programa habitual de Garmin per a aquests dispositius: Garmin Training Center (GTC).

Amb el GTC podrem veure molta informació rellevant, distància total, temps total, ritme, velocitats, freqüència cardiaca, desnivell de pujada, de baixada, la pròpia ruta... però no aconseguirem (que jo sàpiga) treure un perfil del track.

Garmin Forerunner 305

Per fer-ho cal fer els següents passos:


1.
Descarregar el 305 al Garmin Training Center.

A la vista "historial", clic sobre el dia de l'activitat i després barra de menús/archivo/exportar/exportar fecha.
Això genera un arxiu del tipus .tcx
Ja podem tancar el GTC.

2.
Obrim el Sport Tracks (Zone Five Software) versión free que previament hem instal·lat a l'ordinador


3.
A la columna de l'esquerra, fem un "Importar" i cridem al .tcx que acabem d'exportar amb el GTC

4.
Tenint marcada la sortida en qüestió a "Actividad Diaria", fem un exportar des de la columna de l'esquerra/Otras tareas i triem l'opció .gpx

I llestos.

Amb aquest .gpx ja es pot operar a wikilocs.


Ah!

I si no vols instal·lar res al teu ordinador, també pots connectar el teu Garmin directament a Garmin COnnect. Ofereix un munt de possibilitats. Tant per PC com per Mac. (waiting for linux)

La web: http://connect.garmin.com/

Som-hi !

RMR