Estreno de bicis i mitjons

Avui, últim diumenge d’Octubre i per tant canvi d’hora, amb lo que hem pogut dormir una hora més.

Havíem quedat com sempre a les 8:00 a l’Agility, però quan he arribat no hi havia ningú. Al principi fins i tot he dubtat si havia canviat bé l‘hora.

Passats uns minuts arriba en Jordi T i la resta han trigat una estona més i és que es veu que venien de la Plaça Nova on s’ha fet la presentació de la nova bici d’en Salva M i aprofitar també per veure la sortida de moto GP.

Al final hem sigut prou colla, en Joan B, Toni P, Jordi S, Jordi T, Manel L, Quim C, Salva M i Salva B.

En Joan tenia en ment fer corriols per la banda de Lourdes, però no ens vam entendre  i no em vaig baixar cap track de la zona.

De totes maneres, decidim sortir cap a aquella zona i improvisar el que puguem. Sortim per fer corriols de pujada per la zona del Veïnat de la Pujada en direcció cap al Parc Forestal.

Quan portàvem poca estona pujant, sona el telèfon. És en Carles P que ha arribat tard i pregunta on som. S’ha fet un munt de kilòmetres per ser amb nosaltres, així que desfem el camí per anar a buscar-lo i fer la ruta tots junts. Així que baixem fins a l’inici de la ruta, ens reagrupem i tornem a enfilar pujada.

La veritat que la zona que ens envolta és una meravella per gaudir del btt, però avui he pogut comprovar que teníeu raó quan deieu que amb una 29” gaudiria més. Les últimes sortides havia certificat que baixant i rodant era molt millor, però pujant també he notat molt la diferència.

Bé, estàvem parlant de la ruta!!! Seguim fent corriols per anar cap a la zona del Parc Forestal, però avui teníem ganes fer petar la xerrada i hem fet un munt de parades.... curtes, però que en la majoria ens hem fet un fart de riure.

A l’arribar  al Parc Forestal, hem tingut que tornar a parar per arreglar la punxada a la roda d’en Jordi S.

Mentre uns treballaven....

...d’altres aprofitaven per fer petar la xerrada, que avui ha estat sobretot sobre les característiques tècniques de les bicis.

Travessem el parc i pugem fins a sortir al Camí de la Cornisa que va cap a Can Bruguera, on ens han hagut de deixar en Jordi S i en Jordi T per problemes d’horari.

Després de fer la foto de rigor, la resta hem seguit fent un puja-baixa de corriols per la zona de Can Bruguera, passant per la Moreneta fins anar a sortir a la pista per sota de la caseta dels caçadors.

Continuem cap a la Cornisa de Llavaneres, passant pel corriol del “cabró” de pujada i sortint a la pista que puja cap a la Font del Malpàs.

Seguim la pista, passant per la sortida de Santa Mònica i enfilant el tram de pujada que anomenen l’Aspirina.

Un cop a dalt, agafem corriol a la dreta que ens puja cap a la Pedra de la Ferradura.

Un cop a la pedra, comença el dilema de com seguir fent corriols. El primer que recorda en Joan era de baixada, força tècnic, però que ara s’ha convertit en pista després de ser desbrossat.

Tirem avall i tenim dubtes de per on seguir, així que el millor és continuar baixant per la pista, fins arribar a la casa abandonada, on agafem a l’esquerra entrada de corriol que ja coneixem i que enllaça trams de pujada inicial per seguir baixant fins a sortir a la Creu de Rupit, on hem trobat un avituallament de una marxa de Sant Vicenç de Montalt amb beguda i trossos de taronja que ens han anat de meravella.

Eren quarts de dotze i es feia tard, així que hem decidit baixar cap a Canyamars per la pista del Torrent de Rupit.  Baixada força ràpida passant pel Pou del Glaç.

Un cop a Canyamars, agafem riera per anar cap als Rucs del Corredor i seguir per la riera de Can Rimbles fins a Dosrius.

Avui no hem fet l’alternativa a la riera, doncs semblava que teníem pressa per arribar a casa, així que fem riera de Dosrius i riera d’Argentona.

Abans d’arribar a l’Agility en Manel ens ha deixat i la resta ens anàvem a acomiadar fins a la propera setmana, quan s’ha sentit una veu que deia: “I SI FEM UNA CERVESSA A LA PLAÇA NOVA?”.

Dit i fet, apaga el GPS que no quedi registre i cap a la Plaça!!!! Jajaja

Unes Coca-coles, cerveses, patates i olives, mentre comentem la sortida.

I mentre estàvem de xerrada, arriba en Quico Vallbona que venia de fer el Castanyer del Cuch i en Jordi F que fa temps que no gaudim de la seva presència a les nostres sortides.

Una estona de xerrada més, i ara sí cap a casa.

Una sortida de corriols inicials i pista final, però que com sempre ha estat divertida per la ruta en si, però sobretot per la bona companyia.

Segons el GPS una mica mes de 38 kilòmetres amb un desnivell de 1085 metres.

PD, Gràcies a en Jordi T, Salva M i Joan B per les fotos.

Podeu veure el track:

Sortida al Castanyer Gros d'en Cuch

Dissabte i nova sortida. Aquest cop amb en Josep, per anar a fer una ruta de rodar que tenia pensada de feia temps.

Ruta que ens portarà a conèixer aquest castanyer situat al terme municipal de Cànoves i Samalús, i considerat arbre monumental pel seu perímetre de més de 12 metres. Per a fer-ho seguirem un track d'en Manel L.

A les 8:00 ens trobem a Argentona i tirem riera amunt, on ens hem trobat amb en Salva M (amb la seva flamant bala taronja), en Jordi S, Francesc M i el grup dels Salamandres.

Anem cap al Bell-Racó, sortim a la carretera de Parpers, per iniciar la pujada pel corriol de la cadena. 

Anem tots més o menys junts fins arribar a l’entrada del corriol de l’alternativa de la Font de Javà, on ens separem per anar cap a Sant Carles.

Baixada cap a la Breinco i decidim baixar cap a Cardedeu pel corriol de Ca l’Arumi, que normalment fem de pujada.

Sortim a baix de la urbanització El Coll i anem cap a Cardedeu passant per davant del restaurant del Mogent.

De Cardedeu fins a Cànoves enllaçant trams de pista i asfalt, però que es fan força bé per no tenir gran desnivell. L’únic petit inconvenient, la pols que aixequen els cotxes al passar i és que fa dies que no plou i està tot molt sec.

Entrem a a Cànoves i comença la pujada per asfalt que posteriorment es converteix en pista de sorra, però que continua sent força agraït de fer fins a l’alçada de l’aparcament del Pantà de Vallforners.

Aquí comença el tram amb més pendent de la ruta. De totes maneres, no crec que arribi a 1 kilòmetre de rampa pronunciada, però que no té més complicació.

Un cop a dalt, es pot gaudir de les vistes del pantà, malgrat el nivell d’aigua actual no és molt alt.

Continuem la pista que va vorejant el pantà fins arribar al punt en que trobem l’indicador del Castanyer d’en Cuch cap a la dreta o cap a la casa de Vallforners a l’esquerra.

Trenquem a la dreta i comencem a pujar la pista que ens portarà fins al castanyer. Aquest tram potser ha estat la part que més m’ha agradat de la ruta, ja que malgrat a ser pujada, el pendent no és massa exigent i et permet pujar al teu ritme sense haver de patir massa. A més, fins al trencall del castanyer gaudim d’un entorn molt agradable amb una espessa vegetació i petits salt d’aigua.

La veritat que el Castanyer és majestuós. 

És comenta que aquest exemplar és el de més perímetre de tota la Península. Te una alçada d’uns 15 metres i un perímetre impresionant!!! El seu interior és totalment buit i es comenta que fa anys hi va viure un carboner durant l’hivern , cosa que no m’estranyaria gens, doncs al seu interior s’hi veuen restes d’haver fet foc.

Un cop vist el castanyer i haver descansat uns minuts, agafem camí de tornada, però farem una petita variació i ho farem per la pista que passa per l’hotel-restaurant de Can Cuch...

.... i seguirem baixant fins a fer una parada obligada per admirar la façana de l’Ermita de Sant Salvador.

Seguim baixant per anar a sortir a la pista que hem pujat cap a l’embassament i desfem el camí de pujada cap a Cànoves i Cardedeu.

A Cardedeu, anem cap al polígon industrial per passar per sota l’autopista i pujar per la pista que va cap a l’Ermita de Sant Esteve del Coll i seguir fins a la Breinco.

Agafem asfalt i últim tram de corriol fins a Dosrius. Riera de Dosrius i cap a casa.

En definitiva, ruta per rodar amb molta pista i poc corriol, però que ha fet que al final em pogui treure el “cuc” que tenia de fer-la .....i mai més ben dit!!!!  Jajaja

Segons el GPS uns 70 kilòmetres amb uns 1500 metres de desnivell.

Podeu veure el track:

Estrenant 29"

Després de l’avaria de la bici de la setmana passada, ha arribat l’hora de fer el salt al món de les 29”.

Dissabte sortida en solitari per pista i algun tram de corriol per anar agafant noves sensacions amb la bici i com em comentàveu tots, la diferència és força notable.  Per cert, el primer en veure la nova bici, en Francesc M que ens vam trobar al Corredor i desprès en Josep a Argentona.

Diumenge ens trobem a les 8:00 a l’Agility en Joan B, Manel L, Salva M, Toni P i Salva B, on després de presentar la nova Trek, en Joan decideix guiar-nos cap a la zona de Cabrera i Burriac.

Sortim travessant Argentona per anar cap a la Font Picant, on comencem a fer corriols de pujada, cap a la zona d’Agell i Torre Ametller.

Hem anat enllaçant trams de corriols de puja-baixa, encara que alguns d’ells no eren ciclables i feia que haguéssim de posar peu a terra i empènyer la bici....... vaja estreno de bici, jo convençut que les 29” passaven per tot arreu!!!!

En algun tram hem parat per reagrupar-nos i decidir com continuar la ruta.

Al final hem continuat fent corriols per passar per sota de Burriac i anar a sortir a l’aparcament de la Font Picant de Cabrera.

D’aquí, pujada per pista fins a la zona que anomenem el Mirador, on hem parat a menjar alguna cosa per recuperar forces, fer algunes fotos i gaudir de les vistes que es tenen del castell de Burriac i de les urbanitzacions de Cabrils. 

Seguim pujant una mica més, passant per la zona del Turó d’en Cirers, per anar a buscar la baixada del dia. Corriols de baixada, per enllaçar amb el corriol de la Bestia, que cada cop que hi passo, no aconsegueixo entendre com algú ha estat capaç de pujar-lo sencer.

La baixada continuava enllaçant corriols, amb algun tram que era digne de treure una foto...... dues parets verticals, amb un xaragall enmig on només hi cabia la roda. La única opció era posar peus a les parets i que els pedals anessin rascant al xaragall.....les primeres marques de “guerra” a la bici!!!!

Al acabar la baixada, sortida a Can Raïmí, per agafar un tram de la riera de Clarà i tornar a remuntar fent uns quants corriols més.....

....per acabar fent corriols de baixada fins a sortir altre cop cap a la riera d’Argentona i tornada a l’Agility.

Avui hem allargat una mica més la ruta fins a la Plaça Nova on hem acabat fent una cervesa i fent petar la xerrada.

Aquí hem tingut la única incidència remarcable amb la punxada a la roda de la bici d’en Joan. És que aquestes bicis no estan preparades per ciutat!!!

Una ruta curta, però exigent en molts trams, que no era la que esperava com a estreno de la nova bici, però com sempre amb una molt bona companyia.

Segons el GPS una mica més de 18 kilòmetres amb 741 metres de desnivell.

Gràcies a en Manel L i en Joan B, per les fotos.

Podeu veure e track:

Cap de setmana amb 3 sortides

Cap de setmana llarg, en el que disposàvem de tres dies per fer sortides.

Dissabte 10 Octubre 2015:

Veient que ningú deia res, decideixo sortir sol a rodar. Sortida de Mataró cap a Llavaneres per les Cinc Sènies, pujada cap a la Hípica i enfilar amunt per Santa Mònica, Font del Malpàs i Creu de Rupit, on ens trobem amb en Josep que estava fent trams de la Xurribiker amb un company de Llavaneres.

Segueixo cap al Corredor, amb una petita parada per fer una barreta.

De baixada per corriols fins a Can Massuet, on agafo últims trams del recorregut curt de la Transcorredor 2015 fins a sortir als troncs....

.... encara és d’hora i vaig a pujar cap a la Breinco, per entrar al corriol de Ca l’Arumiu i anar fent per sortir al Pla de l’Espinal, travessar Parpers i anar a baixar pel corriols dels Galzerans i sortir a Can Rovira.

Aquí començarien els problemes del cap de setmana. 

Just passar la sortida del corriol de la Mercè, agafo una pedra que em fa una punxada a la roda del darrera. Apa, a treure les eines i arreglar la roda i mentre l’estava arreglant, comencen a passar gossos i al poc, un grup de caçadors arrosegant un senglar mort!!! I jo sense fer cas al cartell de la pista de la Pedrera que deia que s’estava fent una batuda a la zona. Menys mal que només va ser una punxada a la roda i no un tret de caçador!!! Jajaja

Segueixo cap a Riudemeia i cap a casa. Tota la sortida havia tingut algun problema amb el canvi davanter, però arribant a Mataró ja no podia canviar de plat..... ostres, la Orbea s’està desajustant desprès de 6 anys???

Com volia sortir dilluns, decideixo portar-la al mecànic dissabte a la tarda, i quan la recullo em comenta que té la rosca del pedalier que està malmesa i ha provat de fer una “nyapa” que durarà el que duri.

Surto del taller amb un sentiment de.....però bé serem positius.

Una sortida variada, amb pista, corriol, que segons el GPS una mica menys de 50 kilòmetres, amb un desnivell d’uns 1300 metres.

Però el cap de setmana no feia més que començar!!!!

El track de la sortida:

Diumenge 11 Octubre 2015:

Atenent a la crida de whatsapp per anar fins al Sui, es troben a l’Agility en Manel L, Joan B, Quim C i Toni P.

Sortida de l’Agility per anar fins a Dosrius per la riera. Un cop al poble, pujada cap a la Breinco, primer per corriol i després carretera fins a Cardedeu.

De Cardedeu, direcció a Cànoves on comença l’ascensió de la ruta. Es puja per pista, però aquest cop ho fan per la vessant esquerra de l’embassament de Vallforners.

En aquest tram de pista, agafen corriol guiats per en Toni P que puja fins a sortir a enllaçar amb la pista clàssica que va de l’embassament cap al Pla de la Calma.

Aquí comencen els 6 kilòmetres de pujada final que culminen al Pla de la Calma.

D’aquí ja queda poc per arribar al Sui, un esforç més....

... i la merescuda recompensa..... unes fotos immillorables!!!

Per baixar, la trialera del Sui,

on en Quim C ha tingut problemes amb el fre de davant, però que han pogut solventar amb les bones mans d’en Joan B.

Ara sí que toca baixar per pista cap a Cànoves, on mirant amb deteniment el track és veu una cosa estranya, que podria ser una cervesa fresqueta???

De Cànoves, altre cop a Cardedeu, però aquest cop van cap el Polígon Industrial i pugen cap a la Breinco per la pista que passa per l’Ermita de Sant Esteve del Coll.

Ja porten força estona dalt de la bici i és tard, així que de Dosrius a Argentona per carretera.

Segons el GPS d’en Manel, uns 72 kilòmetres amb un desnivell d’uns 1800 metres.

Podeu veure el track:

Dilluns 12 Octubre 2015:

Dia de la Hispanitat i a les 8:00 a l'Agility ens trobem en Manel L, Salva M, Francesc M amb 3 companys dels Salamandres i Salva B.

Sortim riera amunt, i anem cap a la riera de Dosrius per pujar cap a Can Belluguins. Passem per la casa abandonada i fem corriols de pujada.....

... alguna cosa fallava. Ostres no havia posat en marxa el GPS!!!! Seria una premonició del que estava a punt de passar?

Anem pujant i sortim a pista que seguim per anar direcció Can Ribot i d'aquí cap a Sant Carles.

I fins aquí puc explicar, doncs a l'arribar a la urbanització, la "nyapa" que havien fet al taller al pedalier de la meva bici ha dit prou i el canvi ha tornat a deixar de funcionar.

La veritat que la ruta d'avui tenia bona pinta veient als Salamandres comandant el grup, però m'he vist obligat a tornar cap a casa. Sort que tot era baixada i es podia fer tranquil·lament amb el plat mitjà.

No hi ha fotos, ni track...... i la bici, serà hora de canviar-la? O la canvio per una de carretera?

Corriols en busca de la fada.

Primer cap de setmana d’Octubre i després de les pluges dels últims dies, hi havia ganes de sortir.

De nou a les 8:00 trobada a l’Agility, amb la sorpresa de que avui érem un bon munt de gent.... en Joan B, Rafael F, Toni P, Salva M, Jordi M, Francesc M, Joan S, Quico Vallbona, Salva B i 4 companys més. En total 13 bikers disposats a passar un nou matí de corriols.

Aviat hem decidit que faríem avui, seguir a en Quico Vallbona cap a Òrrius on tenien previst fer l’esmorzar.

Sortim riera amunt, cap a la riera d’Òrrius i riera de Riudemeia.

Abans d’arribar a Can Riudemeia, trenquem a l’esquerra  i entrem a fer corriols de pujada que pugen direcció al dipòsit d’aigua de sobre de les Ginesteres.

Passat aquest punt, seguim pujant i passem per la zona del camí de la Fada. Avui, en Quico m’ha explicat el perquè d’aquest nom...... una història, que si voleu conèixer, només teniu que sortir amb ell un dia per la zona. He intentat fer una foto “esotèrica” de la pedra, però com podreu comprovar, avui ni rastre de la fada!!!!

Seguim pujant, avui en un principi amb un ritme una mica més tranquil que les últimes sortides, fins anar a sortir a la carretera d’Òrrius.

Encara era d’hora per esmorzar, així que agafem pista avall per darrera del cementiri per tornar a pujar per una sèrie de corriols que ens porten cap a la zona que anomenen el Roure. Un cop a dalt, sortim a la pista on ens reagrupem.

Ara ja només tocava seguir la pista de baixada que ens deixa al poble d’Òrrius.

Aquí ens han deixat en Quico B, Jordi M i 3 companys més, que anaven a gaudir d’un bon esmorzar.

La resta, decidim anar cap a la zona de Sant Bartomeu, així que tocava tornar a pujar. Aquesta zona de corriols està força divertida, malgrat trams amb alguns reguerots força profunds i alguna zona força pedregosa.

Alguns trams eren una mica tècnics i hem pogut comprovar el nivell de tècnica de cadascú.... n’hi ha que busquen la millor perspectiva per veure la traçada....

.... abans d’intentar-ho.

D’altres fan servir la seva tècnica particular tal com poden.....

.... i alguns, n’hi ho provem i no sortim a la foto!! Jajajaja

Hem tingut algun problema d’orientació, ja que després d’estar temps sense passar-hi, hi ha corriols que han estat desbrossats i el seu aspecte actual és força diferent. Tot i això, els companys no han tingut problema en trobar la direcció correcte i hem anat a sortir a l’Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Aquí alguns ja tenien tard, amb lo que hauríem d’agafar camí de tornada cap a casa. En Toni P i en Rafael F han decidit seguir una estona més i mentre nosaltres agafàvem pista de pujada al costat de la pedrera, ells anaven a seguir corriolejant.

Nosaltres seguim per pista fins agafar corriols que ens faran sortir altre cop a la pista de la Pedrera.  Aquí s’ha plantejat el dilema de per on baixar..... per can Vinyamata, seguint part de la Prehistòrica fins a Can Rovira, però al final la opció triada ha estat anar a fer el corriol dels Galzerans de baixada.

Abans d’arribar-hi, he tingut un atac de lluïdesa mental i he decidit que com avui no tenia hora d’arribada, continuaria una mica més al meu ritme.

A l’entrada dels Galzerans ens acomiadem i segueixo per pista, per entrar al corriol clàssic que va fins a la carretera de Parpers, passant per sobre del Pessebre.

Travesso carretera i corriols fins al Pla de l’Espinal i seguir fins a Sant Carles, on he tingut el gust de trobar-me a en Josep, en Jordi LL i dos companys que també anaven a baixar cap a Dosrius.

Anem a fer l’alternativa de Can Ribot, enllaçar amb el corriol del Pi Tort i tornar a gaudir de la ràpida baixada pel corriol del Pi Dret, que avui estava perfecte després de les pluges.

Sortida a Dosrius i tornem a Argentona per la riera.

Al final, segons el GPS han sortit uns 35 kilòmetres amb una mica més de 900 metres de desnivell.

En definitiva una molt bona sortida, amb un estat de la muntanya perfecte i una molt bona companyia.

PD. Gràcies al Salva M i en Joan B per les fotos.

Podeu veure el track: