Estrenem Juliol i alguna cosa més.

Estrenem el mes de Juliol amb una nova trobada a les 8:00 a la Plaça Nova, aquest cop som en Pepe C, Oscar E, Josep, Quim M, Robert D, Tino i Tomas LL i Salva B. A la Plaça també ens trobem a en Manel L i en Rafel F que decideixen unir-se a la sortida.

Un dissabte més o menys normal si no fos perquè avui en Tino va d’estrenu amb la seva flamant Scott Spark. Ha fet el salt al món de les 29”, doble, monoplat.....i això és mereix que busquem una ruta per provar-la tant de pujada, com de baixada, amb corriols estrets, revirats.... doncs ho tenim clar, anirem cap a la Roca del Vallès.

Així que sortim cap a l’Agility i riera amunt cap a la Riera de Riudemeia, on començarem a pujar cap a Can Roviró, on trencarem a l’esquerra per anar a fer els corriols que tot xino-xano ens pugen cap a Can Vinyamata.

En principi la previsió era tot just passat Can Vinyamata agafar el corriol alternatiu per anar a enllaçar amb els Galzerans, on els trams revirats de pujada haguessin estat una bona prova per la nova 29”, però en Pepe C i la seva Specialized Turbo Levo anaven de líders i han continuat pujant fins a sortir a la pista de la Pedrera, així que deixarem els Galzerans per a una millor ocasió.

Fem un tram de pista per tornar a entrar en corriols de pujada cap a la zona del Bosc de Can Païssa, on començarem a enllaçar els trams clàssics de baixada que ens han de portar a sortir a la pista a l’alçada de Can Segal,..... però altre cop tenim problemes logístics i en Pepe C, Manel L, Rafael F, Tino i Tomas LL es passen l’entrada d’un corriol i baixen per pista cap a Sant Bartomeu.

Unes trucades permeten retrobar-nos, però en Manel i en Rafael decideixen que volen seguir rodant i se’n van cap a Sant Mateu. La resta reculem per retrobar els corriols de baixada que aquest cop si que ens porten cap a Can Segal, on tornem a entrar en corriols que continuem fent de baixada fins a sortir a la pista una mica per sota de la Font de la Mansa, que per cert fa temps que no hi fem una visita.

Seguim entrant de nou en corriols en direcció cap a la Roca del Vallès. En aquests trams també passem a prop de la Pedra de l’Escorpí i la Pedra Foradada de Can Planes, però com no són visibles si no surts del corriol, tampoc podran gaudir de la nostra visita.... tenim altres coses a fer avui.

Anem en busca de corriols estrets i revirats, i res millor que fer el corriol de la Creu i enllaçar amb els que ens baixen cap a la carretera de la Roca, fins a sortir a la zona de Can Company de Dalt. En els primers trams ens hem creuat amb en Francesc M que avui tenia sortida amb un grup de gent de Mataró. Una petita estona fent petar la xerrada i de nou a corriolejar. El cert que a l’arribar a la carretera ens ha quedat la sensació que aquests trams de corriols casi són més divertits fer-los de pujada. Ho tindrem en compte per a futures sortides.

Aprofitem per reagrupar-nos i travessem la carretera per anar a començar retorn cap a casa tot pujant pel Torrent de Can Cigala. Aquests 4 quilòmetres fins a coronar sortint al Pla de l’Espinal els fem cadascú al seu ritme i mentre enfilem la pujada anem rumiant com podem posar el colofó a la sortida d’avui.

Al final decidim travessar el Pla de l’Espinal i anar a buscar la baixada pel corriol de la Font del Llorer que també seran una bona prova d’aclimatació per en Tino i la seva  nova màquina.

Quan tornem a sortir a la pista, de seguida entrem de nou en corriol que ens baixa al Xaragall de l’Espinal que per cert, s’hi ha de passar més doncs les branques i esbarzers l’estan tancant i acabes sortint cap al  Bell Racó tot esgarrinxat.

La tornada per la riera i de cap a la Plaça Nova on els privilegiats que tenim un bonobici més llarg ens entaulem per gaudir d’un merescut esmorzar.

Al final hem gaudit dúna sortida d'uns 28 quilòmetres i uns 600 m+, on s'ha tornat a constatar que entrar al món de les 29" dóna un plus a les sortides.... aneu traient punta al llapis els poseïdors de les 26", jajajaja.

Diumenge altre cop cap a la Plaça Nova que hi torna a haver sortida. Aquest cop ens trobem en Joan B, Joan V, Francesc M, Jordi S, Toni P i Salva B.

Sembla ser que avui no hi ha dubtes de cap a on anar. Farem trams diferents del que estem acostumats ja que en un principi la sortida anirà encaminada a fer trams de la Transcorredor 2015 i mai tan ben dit.... en un principi!!!

Sortim cap a l’Agility i riera amunt, però no seguim per la riera cap a Dosrius. Ens dirigim cap al Bell Racó per passar per sota el pont de la C60 i travessar la carretera de Parpers per enfilar pujada clàssica per la zona de l’Esquei d’en Febrer.

Anem pujant i sembla que ens anem allunyant de Dosrius, però no del tot. Ens endinsarem dins el corriol de sota del Tobogan on haurem de posar peu a terra per passar pel costat d’un arbre caigut (bé no tots, en Francesc M ens demostra el seu domini sobre la bici i amb tècnica de trial el passa sense cap dificultat). El corriol és revirat i divertit als trams inicials, però a les baixades finals els que portem els neumàtics massa gastats comprovem com la bici és difícil de dominar i se’n va cap a tot arreu. A l’arribar a baix tenim clar que no podem trigar gaire a passar per boxes i fer canvi de neumàtics.

Continuem en direcció cap al Corriol del Gos Perdut, però tot just abans d’arribar-hi estan fent treballs de desbrossament i han obert pista per passar-hi camions, amb lo que els primers del grup es tiren cap avall com a possessos aixecant una polseguera que ni a la Titan Desert i saltant-se les entrades dels corriols, amb lo que ens veiem obligats a remuntar uns metres si no volem acabar baixant fins al Polígon de l’entrada de Dosrius.

Al final baixem fins a la riera del Far pel corriol que vam passar a la última Trancorredor.

De moment no estem fent res de la previsió inicial, però de moment el recorregut no està gens malament.

Pugem fins a la carretera de Dosrius a Cardedeu que hem de travessar doncs sembla que anem a fer un Dragon Khan de pujada, i mai més ben dit. Crec recordar que és el primer cop que faig aquest tram de pujada, doncs normalment sempre fem la variant del corriol de la Pedra, però sí és veritat que de fet baixant és més divertit, de pujada tampoc és tan dur i fa la sensació que estàs fent un corriol completament diferent.

Són trams on es nota l'estat físic de cadascú, o millor dit on de seguida es veu qui surt sovint i qui no!! Jajaja

                             

Anem enfilant pujada fins que ens sortim de la traçada clàssica del Dragon, per endinsar-nos dins un corriol una mica més tècnic havent d’anar evitant el rocam que hi ha en aquest tram. Aprofitem alguns moments per reagrupar-nos i immortalitzar el bon ambient que regna dis el gru

Estem travessant la zona del Penjat dels Garrofers i sortim al Prat Foguerar de Can Bordoi, un topònim difícil fins hi tot de pronunciar, però que segur que recordarem com el lloc on en Joan B es va fer la ***** un lio i va fer un bucle en un pam de terreny sense ni adonar-se’n. Però per segona vegada a la sortida, res que no se solucioni editant el track, no sigui que aquests catúfols quedin penjats al núvol per l’eternitat. Com bé diu en Salva M, no sigui que perdem el prestigi!!! Jajajaja

Aquí comencem baixada per corriols cap a Llinars tot travessant la zona del Bosc de Can Bordoi per sortir a la riera del Mogent. Ara sí que estem dins el recorregut de la Transcorredor, encara que l’estem fent del revés.

Seguim tram de la riera per anar a buscar un tram de pedres de la cursa que havíem fet baixant i que aquest cop ens tocaria fer-los de pujada. Els primers trams encara que amb alguns dubtes anem ben encaminats, fins que arribem al Torrent de Can Mora, on tot just deixar-lo no trobem un trencall de corriol i tot se’n va en orris. El corriol de sobte es converteix en un prat del tot desconegut que hem hagut de travessar  tot passant per dins d’una granja (Can Prat) on hem tingut sort de que el gos que no estava lligat era molt poruc i l’altre sort que estava lligat.

Doncs apali, hem perdut el corriol i ara ens toca remuntar per pista, on cadascú puja al seu ritme i el grup es va desmembrant. A mitja pujada hi ha una entrada de corriol que vam fer a la cursa, però els de davant ja se l’han passat creient que tornaríem a baixar cap a Llinars....dia dels despropòsits doncs haguéssim entrat en corriols que ens pujaven cap a Can Bosc. Doncs res, pista amunt fins a sortir a Can Ferrerons, on em ve al cap una història que ens va explicar en una sortida en Joan S, però això avui no toca!!!

Seguirem cap a la Urbanització de Can Massuet del Far, que travessem per anar cap al Restaurant de Can Carreres.

Sortim de la Urbanització entrant a la pista que travessa les Planes de Can Brunet on tot just passar-les trenquem a l’esquerra per fer trams de corriols que ens tornaran a fer sortir a la pista un tram més endavant.

A partir d’aquí pista avall on el grup es torna a desmembrar doncs n’hi ha que baixen com coets i de fet això provoca que ens passem l’entrada del corriol que travessa el bosc de tir amb arc que ens ha de baixar cap a Can Batlle, amb lo que altre cop hem de remuntar una mica per agafar el camí correcte.

Però aquí no s’acaben els despropòsits, malgrat tenir per endavant poc menys d’un quilòmetre de corriol, encara ens perdrem altre cop i mentre en Francesc M i en Salva M baixen cap a Can Batlle, la resta no veiem la traçada correcte i acabem sortint passada la rotonda de Dosrius, amb lo que fem tram de carretera fins al restaurant.

Un cop reagrupats entrem a Dosrius per agafar una mica d’aigua i ja tornada cap a Argentona, on a alguns ja no els hi quedava esma per fer més corriol i s’ha decidit tornar per la riera.

Al final ens ha quedat una sortida d’uns 38 quilòmetres amb 1043 metres+, que malgrat els despropòsits que han anat sorgint, la bona companyia fa que tot quedi com una anècdota divertida, que per si de cas no explicarem als nostres nets....que el prestigi és el prestigi!!!!

El track, però editat com no podia ser de cap altra manera:

Powered by Wikiloc