Sortir sense lider i no morir en l'intent!!!

Altre cop diumenge i sembla ser que avui la temperatura ha pujat un mica respecte als últims dies. 

Com cada setmana anem cap a la Plaça Nova per trobar-nos i sortir a fer corriols pels voltants d’Argentona.

Ja sabem que avui en Joan B és baixa, però hi ha hagut força respostes a la convocatòria de whatsapp.

Més o menys puntuals ens trobem en Toni P, Manel L, Jordi S, Quim M, Javier, Pere B, Robert D i Salva B. Ens esperem una estona a veure si vé algú més, però només veiem en Jordi P que avui surt amb tota una sèrie de runners a fer un reconeixement del circuit de la Cursa de Policies i Bombers 2017.

Un cop descartat que s’apunti ningú més, sortim cap a l’Agility i travessem la riera per entrar al Torrent de Can Bellatriu amb en Jordi S al capdavant.

En un principi, malgrat aquest sector sol esser un recorregut força trencames, estem tranquils doncs aquest cop no ens acompanya en Joan B, ni en Joan V, ni en Francesc M, ni en Kiko P, ni en Salva M.....així que ens espera una sortida a un ritme suau, o això seria el més normal.

Comencem a corriolejar de pujada i sembla ser que al capdavant en Jordi S i en Pere B no s’ho estan prenent amb tanta calma com esperàvem, però tot el grup els segueix anar pujant cap a la zona de la Font de la Reimina on acabarem sortint al Camí de les Aigües.

Travessem la pista i seguim ascendint per corriol amb trams de força pendent i a un ritme que no es pot dir suau. Potser ens volen portar cap a la Urbanització de Can Vilardell, però no hi arribarem. Anirem enllaçant divertits corriols que ens porten cap a Can Martí de la Pujada.

Just a sobre de Can Martí i quan sembla que anem a entrar a la pista que ens puja pel Camí de la Cornisa cap a l’entrada del corriol dels Romanins, a en Jordi S i companyia se’ls hi gira el cervell i s’endinsen dins d’un corriol que s’enfila fins a sortir també al Camí de la Cornisa. Aquest corriol l’hem fet un munt de cops, però sempre de baixada, fins i tot havia de ser part del recorregut de la Repicacorriols..... i com sabem de la forta pendent que té i alguns no estem disposats avui a empènyer la bici, en Pere B, Toni P, Robert D i Salva B seguim per la pista, ja ens trobarem a dalt.

Dit i fet,uns metres més endavant ens reagrupem. Estem enmig de la pista que puja cap a l’Oasis (que sempre és més fàcil de dir que no el Monestir de l’Oasi de Jesús Sacerdot).

Com avui no toca fer pista, ens enfilem al marge i entrem a la part de dalt del corriol dels Romanins, on continuarem anant a enllaçar corriols per la zona de l’Esbarzer Gran, fins acabar baixant pel bell mig del Torrent de Coll de Bocs. Aquest últim tram està difícil de ciclar, força tapat per les branques, amb alguna pedra que dificulta la traçada.... ja se sap que si no es pot passar pels torrents i lleres, la natura és sabia i tendeix a recuperar el seu estat natural, però per això estem nosaltres, per mantenir obertes petites escletxes ciclables.... i més si anem guiats per en Jordi S.

En alguna aturada aprofitem per immortalitzar la sortida....

Seguint amb la sortida, anem a parar a la part de de dalt de Coll de Bocs, on tornarem a endinsar-nos en corriols de pujada cap a la zona del Turó de les Rovires.

Un cop a dalt, a en Jordi S, Manel L i Javier ja se’ls hi fa tard i ens han de deixar. Potser per això el ritme que portàvem? Havíem de fer tot el desnivell en 1 hora? Jajaja

Doncs ens quedem sense líder, però decidim que pujarem pels corriols que ens porten fins a la caseta dels caçadors, sortint a la pista a l’alçada de la Yeguada Farriols.

Mentre rodem per la pista anem dubtant si anar a fer l’Amaçones i pujar cap a Can Nogueres....però al final decidim que anirem cap a Dosrius, així que passem per l’Oasi i seguirem de pujada pels corriols que ens porten fins a sota del Turó de la Gola.

I aprofitant on estem i comptant amb la companyia d’en Toni P, ens serà impossible gaudir de la baixada per Ca n’Oms....abans trobem l’entrada del corriol d’en Toni. Doncs apa, cap dins!!!

La veritat que feia dies que no hi passàvem i el primer tram continua més o menys igual, s’hi passa en compte al ser trams estrets, però els trams de baixada del mig estan complicats pel fet de que el terra està massa sec i s’està descalçant per baixar derrapant amb  l’excessiu ús del fre de darrera. Tot plegat a fet que algú comprovi com està de dur el terra, però direm qui és “l’afortunat”.

Un cop sortim a la pista ens dirigim cap al Coll de la Creueta, on també s’hi ha fet treballs de desbrossament, però s’està reforestant amb exemplars joves d’alzines.

Seguirem pujant cap al Turó d’en Jofre, però abans d’arribar dalt ens deixarem caure cap a Dosrius en principi pel corriols que utilitzen els descenders per practicar amb els salts que hi ha instal·lat, però a mitja baixada hem agafat una variant que no solem fer mai o millor dit, ens hem equivocat agafant una variant que ens ha fet sortir a Dosrius dins de la Riera de Can Rimbles.

Aprofitarem per anar a la Plaça per omplir els bidons d’aigua, doncs encara ens queda alguna pujada on la necessitarem.

Reprenem la sortida cap a la Riera del Far, entrant al Torrent del Coll on tot just passada la Font del Sot, comencem pujada pel corriol del Gorro.

Ara ja pugem a un ritme suau i comprovem que la manca d’aigua a la muntanya és tota una realitat, fins i tot està completament seca la bassa que s’ha fet famosa en aquest corriol com “l’spa dels senglars”. Aquest cop no ha estat necessari mullar-nos les sabates.

Ens reagruparem a l’entrada del trencall a la zona de les Vinyes Velles, per continuar pujant fins a sortir a la pista que puja cap a les Planes de Can Ribot, però posats a no fer pista ens endinsem al Corriol del Pi Tort que aquest cop farem sencer fins a sortir a la pista que puja cap a la casa de Can Ribot.

Farem tram de pista amunt tot buscant l’entrada del corriol del Tobogan, on malgrat ser curt i estret cadascú l’ha fet com ha pogut.....uns despitregats com la major part de la sortida i d’altres intentant posar els arbres a lloc a cop d’orella. Segur que costa d’entendre, però alguns ja sabran de que va tot això, serà degut a anar sense líder?

Baixarem cap a la cadena on fem corriols de baixada per la zona de les Malloles de Can Pins, sortint a la pista clàssica que fem alguns vegades de pujada per l’Esquei d’en Febrer.

Un tram més de baixada per entrar a l’últim corriol de la sortida que ens fa sortir al Xaragall de Can Pins. Aquest tram final necessita alguns treballs d’arranjament, al menys per treure els esbarzers que fan casi impracticable el pas sense posar peu a terra.

Ara ja només queda passar per sota del pont de la carretera de Parpers per baixar pel Xaragall de l’Espinal cap al Bell Racó.

Rodem tranquil·lament per la riera cap a la Plaça Nova on els més afortunats han tingut encara temps d’entaular-se per gaudir d’un piscolabis.

Segons el GPS poc més de 25 quilòmetres amb 710 metres+ amb un temps real en moviment de 2h:31m.

Sens dubte avui la sortida té un protagonista.... en Jordi S, que ha agafat el rol de lider i ho ha fet força bé, encara que per arribar a ser un paparazzi digne successor d'en Salva M encara li fa falta millorar amb els selfies, però li haurem de donar més temps  o potser més oportunitats!!!

El track:

Powered by Wikiloc